Cotxe bomba
Un cotxe bomba és la combinació d'un vehicle i explosius que són detonats.[1] Normalment són emprats com a arma per a cometre assassinats, en atacs terroristes o en tàctiques de guerra de guerrilla. La intenció que persegueix és la de causar danys materials o la mort de les persones i estructures al voltant de l'àrea de detonació.[2] Donades les característiques dels vehicles (normalment automòbil) aquest tipus de bomba actua com el seu propi mecanisme d'"entrega" i permet carregar gran quantitat d'explosius. Els cotxes bombes poden ser activats de moltes maneres diferents (mitjançant control remot, amb temporitzadors, en obrir les portes del vehicle o accionar qualsevol dels comandaments...).[3][4]
El cotxe bomba és una arma d'atac efectiva. Permet transportar gran quantitat d'explosiu en la localització desitjada i, a banda de la potència de la bomba en si, produeix una gran quantitat de metralla que maximitza els efectes destructius.
Defensar-se contra un vehicle bomba implica mantenir els vehicles a una distància de seguretat vers els possibles objectius. Per aquest motiu, és comú que edificis de singularitat tinguin l'accés restringit de vehicles.[2] Per exemple, i arran del possibles atacs de l'IRA, es tanca al trànsit el carrer on s'ubica la residència del primer ministre britànic, 10 Downing Street a Londres.[5]
Donat que aquests artefactes són emprats normalment com a armes de terror per part de grups armats, aquest cerquen objectius més desprotegits i públics, com, per exemple, l'atemptat terrorista d'ETA perpetrat a l'hipermercat Hipercor de l'avinguda Meridiana de Barcelona, el 19 de juny de 1987, on hi perderen la vida 21 persones.[6]
Com tantes altres armes, els cotxes bomba han anat evolucionant durant els anys, tant pel desenvolupament de nous explosius com per la millora de la tecnologia i els mètodes terroristes.[7]
El primer cotxe bomba (com a tal) fou emprat en l'intent d'assassinat del sultà Otomà Abdul Hamid II l'any 1905 a Istanbul, perpetrat per separatistes armenis, sota les ordres de l'anarquista belga Edward Jorris.[8] L'atemptat amb cotxe bomba va ser una part important de la campanya de l'IRA Provisional durant el Conflicte nord-irlandès, on s'atribueix la introducció del cotxe bomba a Dáithí Ó Conaill.[9] En els últims anys, s'ha estès l'ús de vehicles bomba per part de militants suïcides, que proven d'estavellar el vehicle i detonar-lo a la vegada.[10][11]
Referències
[modifica]
- ↑ «Car bomb Definition & Meaning» (en anglès americà). Britannica Dictionary. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 La seguridad frente a artefactos explosivos.. [Madrid]: Ministerio de Defensa, Secretaría General Técnica, 2009. ISBN 978-84-9781-531-4.
- ↑ Paramio, Leopoldo Martin. Atentados terroristas en Cuerpos de Seguridad del Estado (Tesi) (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1995.
- ↑ Gregory, Frank «Análisis crítico de la política antiterrorista británica y las consecuencias de los coches bomba de junio de 2007». Análisis del Real Instituto Elcano (ARI), 115, 2007, pàg. 1. ISSN: 1696-3466.
- ↑ «History of 10 Downing Street» (en anglès). UK Government. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «35 anys de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor». [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ Davis, Mike. Buda's wagon : a brief history of the car bomb. London: Verso, 2008. ISBN 978-1-84467-294-3.
- ↑ To kill a sultan : a transnational history of the attempt on Abdülhamid II (1905), 2018. ISBN 978-1-137-48932-6.
- ↑ Bowcott, Owen. «The general, the IRA leader and the plot to assassinate Edward Heath» (en anglès). The Guardian, 01-01-2004. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Todos los coches bomba de ETA» (en castellà). El País [Madrid], 21-02-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Press, Europa. «Un coche bomba causa 21 heridos y grandes daños materiales en la Universidad de Navarra», 30-10-2008. [Consulta: 5 juny 2022].